Xat de mitjanit

Dia 1


- Hola, Neo.
- Hola, Angelina, com estàs?
- Bé, i tu?
- Prou bé.
- Doncs jo estic mooolt calenta.
- Vaja, tenim una calenta al xat.
- I tu també hi vas, de calent.
- Sí, és clar, sobretot amb el fred que fa avui.
- Jo és que tinc la calefacció a tope. Estic tota mullada de suor.
- Ohhh, tota mullada de suor, que calent que m’estàs posant. En fi, jo estic molt sec i amb moltes ganes d’anar a dormir. No és que no m’interessi parlar amb tu, però és que demà m’he de llevar d’hora.
- Vinga, no siguis tímid... Pensa que vaig mooolt calenta.
- Deixa’m rectificar el que he dit abans: No m’interessa parlar amb tu. Bona nit.
- Per què dius aquestes coses, Neo?
- Perquè estic fart d’escalfa-polles cutres de xat. Bàsicament.
- No sóc cap escalfa-polles. Precisament les odio! Vinga, home, sé que estàs desitjant que em despulli per tu.
- Ah sí? I com ho saps?
- Perquè ho sé tot de tu.
- Demostra-m’ho, aviam?
- Sé que vas mooolt calent. Sé que ets un tio que va mooolt calent i que a les nits es masturba mirant pornografia per Internet, o xatejant amb noies com jo.
- La meva parella em satisfà prou com per haver de fer aquestes pallassades.
- A qui vols enganyar? No tens parella... ets massa tímid per tenir parella. A més, si tinguessis parella aquesta no et satisfaria tant com ho podria fer jo.
- Tinc xicota des de fa uns quants anys i sóc feliç vivint amb ella. I sí, sóc tímid, però t’asseguro que estic completament satisfet. Suposo que m’entens, espavilat.
- Si estessis vivint amb ella, a aquestes hores de la nit estaries al llit, al seu costat, abraçant-la. Per què em tractes d’espavilat? Sóc una senyoreta, jo!
- I no has pensat que ella està dormint i que jo no podia dormir i que per això m’he connectat per aviam si em ve la son?
- Si no pots dormir amb ella és que no hi ets gaire feliç, vivint amb ella. O no hi estàs gaire tranquil, si més no.
- Amb això que dius acabes d’admetre que no em coneixes prou bé, perquè fa una estona asseguraves que em coneixes molt bé i que no tenia xicota, i ara dones per fet que visc amb ella, tot i que no hi visqui feliç o tranquil perquè, segons tu, no poder dormir a la nit un dia és no estar bé amb la teva parella.
- El tema no és aquest, Neo. El tema és que estàs buscant alguna cosa més que “aviam si et ve la son”.
- Però quines ganes de tocar els collons que té la gent en aquest xat! Deixa’m estar! Fes la teva vida!
- Però és que m’agradaria ajudar-te.
- ¿T’agradaria ajudar a una persona que no coneixes de res, o sigui, a un autèntic desconegut per tu, despullant-te davant d’un ordinador (sense que aquest desconegut ho pogués veure) per una persona que no necessita cap tipus d’ajuda, que era feliç, completament feliç abans que una estranya (o un estrany, a partir d’ara suposaré que ets un tio, no sé per què) m’enviés un missatge que de bones a primeres semblava cordial però que s’ha acabat convertint en el missatge més surrealista i, per tant, estúpid de la història de tots els xats que s’han fet mai?
- Et llegeixo amb atenció, Neo. Però em costa concentrar-me amb l’escalfor que sento dins meu...
- Escolta, no m’interessa parlar més amb tu, tancaré la connexió.
- No crec que ho vulguis fer.
- Però aviam: em vols dir qui ets? Em coneixes i m’estàs fent una broma o què? Tot i que la broma seria d’una poca gràcia com poques se n’han fet.
- No, per què ho hauria de fer?


Dia 2


- Hola, Neo.
- Ja hi tornem a ser?
- Ahir em vas deixar amb la paraula a la boca...
- I t’estranya?
- Vaig haver de fer-m’ho jo tota soleta...
- Vols parar, ja, aquesta història? Ja sé que ets un tio que em coneix a qui no caic gaire bé, que diguem, i que m’està fent una broma pesada.
- Tot i que tu no et vols disculpar per haver marxat sense dir res ahir, jo sí que em vull disculpar amb tu perquè et vaig dir que et coneixia. No et conec de res i vaig ser molt grollera en dir-te que eres massa tímid per tenir parella i que et masturbaves cada nit, etc.
- No em serveix.
- Hi ha tios als que els posa que els diguin que són tímids i que per això no poden lligar.
- És igual, no m’importa.
- Hi ha tios als que els agrada que els dominin, als que els posa sentir-se rebaixats. Ho sento, em vaig equivocar.
- Et juro que no m’importa.
- Deixa que t’ho pagui amb un striptease...
- Que pesat, de veritat.
- Si veiessis com m’estic traient les calcetes per sota les faldilles segur que em perdonaries.
- No crec.
- Són faldilles de vellut gris amb vetes negre forrades, d’aquelles de colegiales.
- He vist ments més creatives i originals. Et penses que em posaràs calent, tio?
- Ara m’he tret les calcetes i les he penjades sobre la pantalla de l’ordinador.
- I què? Quina en faràs, ara? Deleita’m.
- Em descordaré a poc a poc els botons de la camisa.
- Sí o què?
- La porto descordada fins a l’altura dels pis, que em volen sortir com dos cocos impacients.
- Ara em diràs que no portes sostenidors, oi?
- Últimament no, perquè vaig molt calenta. Però normalment sí, perquè tinc uns pits molt grossos.
- Operats, és clar?
- No. No em cal cap operació. Si m’hagués d’operar-los, seria per reduir-ne la talla.
- És a dir, que ets una tia mooolt grassa. Una grassoneta que va calentota... i que es masturba xatejant amb tios tímids pel xat.
- Grassoneta no gaire, que diguem: Precisament m’hauria d’engreixar una mica, perquè estic força primota. Però sí que vaig calentota, sí.
- I per què perds el temps masturbant-te davant de l’ordinador quan podries estar cardant amb qualsevol tio?
- Em posa més aquest joc. A les noies ens agrada molt jugar amb la imaginació. Ens agrada molt més que no la pornografia pura i dura.
- Aviam, i què fas ara?
- Faig que no amb el cap de manera que la llarga cabellera se’m despentina i em queda sexy.
- I no has pensat a fer de model?
- No ho descarto. Potser algun dia em presenti a algun càsting. No m’anirien malament uns calerons per pagar-me els estudis.
- Vaja, vaja, o sigui que estic parlant amb una universitària calenta.
- Mooolt calenta.
- De veritat, trobo que la teva és una manera de passar l’estona molt estranya. Això si fossis una tia. Si ets un tio que em coneix i que em vol putejar ja és un altre tema.
- Ara el pesat ets tu. Sóc una tia que va catxonda, que no et coneix de res però que s’imagina que tens una berga enorme!
- En això últim hi pots posar la mà al foc.
- Te la menjaria tota sencera, ho saps, oi?
- Sí, tio, ja sé que ho faries, perquè ets un tros de maricón xupapolles.


Dia 3


- Ahir me’n vaig anar perquè em vaig sentir molt ofesa.
- M’és igual.
- Estava a punt d’arribar a l’orgasme quan em vas dir que era un maricón.
- Et repeteixo que m’és igual.
- M’agradaria córre’m amb tu, Neo.
- No em van els maricons.
- Sisplau, Neo, para de pensar que sóc un tio.
- Si fossis una tia ja m’hauries engegat, després de dir-te tants cops maricón. A més, què passa, que si no em coneixessis no et podries córrer amb qualsevol altre tímid del xat? No et podries imaginar que qualsevol altre tímid del xat la té tan grossa com jo? Prova amb en Mark28, o amb en Juli32, potser a ells fins i tot els alegres el dia i, qui sap, potser fins i tot aconsegueixes posar-los una mica calents, tot i que ho dubto, amb aquesta parauleria tan vista i revista.
- Està bé, si vols, ja et deixo estar. Tens raó, he estat com burra de no adonar-me que m’estava imaginant a un tio amb una berga gegant darrera del nom de Neo. Tens raó, segur que qualsevol d’aquests del xat la tenen més grossa que tu, i segur que em posen més calenta que tu. Adéu, Neo.
- Ostres, per fi! T’ha costat, eh? Al final, tio, no has pogut amb mi, eh? Vinga, si tens pebrots algun dia em truques i surts de l’armari, i així puc descobrir qui és el fill de puta que s’amaga darrere del tendre nom Angelina.


Dia 4


- Hola, Neo.
- Un altre cop tu? No te n’afartes mai? T’ho passes bé, fent bromes tan pesades? Em fas llàstima, tio.
- Vaig mooolt calenta i crec que tu també. De fet, estic completament segur que n’estàs molt, de calent.
- Hahaha! Vigila, que se’t veu el llautó, nano! Amb aquest “segur” t’has delatat!
- Mira, company, m’havia deixat una “a” perquè el meu teclat és una merda, però és igual: ja no cal que continuï aquest joc, amb el qual m’ho he passat tan bé els últims dies. I saps per què? I saps per què, m’ho he passat tan bé?
- M’és igual, tio. L’únic que vull és que em deixis estar.
- Molt bé, doncs, no t’ho diré. Però sí que et diré que estic mirant per la finestra, i suposo que quan et digui que estic veient un tio amb jersei blau fent-se una palla davant de l’ordinador et vindran unes ganes terribles de fondre’t. Ohhh, i, curiosament, el tio del jersei blau ara ha deixat la maniobra, s’ha girat i, amb una cara de babau que em costarà oblidar pel riure que m’està provocant, ha tancat les cortines i ha desaparegut dins de l’habitacle per, suposo, morir-se de vergonya no sense abans maleir el dia que em va abaixar els pantalons davant de tota la classe.