Trajecte Final

"Donar a les coses la seva importància precisa, com més exacta millor, sense veure-la a través del vidre deformador de les vel·leïtats de les passions, dels prejudicis, és potser el sistema més alt de la intel·ligència i la subtilitat. És molt difícil. És molt rar de trobar un home o una dona fets d'aquesta manera. Si per atzar se'n troben alguns, la gent -parlant en general- els troba insuportables i avorridíssims." Josep Pla

04 juny 2007

La meva virginitat


És veritat, pràcticament es pot dir que sóc verge amb 24 anys! Aviam, verge, verge, tampoc, però el que es diu copular, penetrar i ejacular dins d'una vagina, mai! He fet coses, sí: fa mooooolt temps, vaig menjar dos conys i una noia me la va menjar una estona (però molt malament, a més em feia mal amb les dents). Amb aquesta de les dents quedàvem exclusivament per masturbar-nos al meu cotxe. Ella em feia palles, però no m'excitava. Jo tardava moltíssim a escorre'm, i a ella se li cansava el braç. Al final acabava jo mateix, però ella s'enfadava perquè se sentia inútil. I és que ho era, d'inútil. Érem inexperts. Bé, jo ho continuo sent. Un dia estàvem a casa seva i voliem cardar, però jo no vaig portar els preservatius que ella m'havia demanat, suposo que per mandra d'anar-los a comprar. Així que al final em va fer una palla, com sempre. Un dia la vaig portar a un descampat (bé, sobre un antic cementiri, tot i que aquesta no era la meva intenció) i vaig aparcar allà. Vam anar al seient del darrere. Ella em va pujar a sobre, oberta de cames, però el preservatiu me'l vaig posar malament i em queia. A més, ella era força grassa i m'aplastava. Així que el cony se li va tancar i no hi va haver maneres de copular. Un intent fallit. I últim, perquè al cap d'uns dies ella em deixaria per anar-se'n amb un altre. A mi no em va pas saber greu que se n'anés amb un altre, el que em va fotre és que a partir de llavors m'hauria de fer les palles jo solet. Era una tia paranoica, estúpida, egocèntrica. Però bé, aquest no és el tema del post. No la vull fer protagonista d'aquest post. Aquest post és per posar ordre a aquest tema.

Anys més tard, en un cap d'any, vaig acabar al llit amb una noia amb la qual havia coincidit un curs a l'institut. Molt lletja. Jo anava molt borratxo. Em vaig posar el preservatiu (aquest cop, bé) però no aconseguia penetrar la meva cigala al seu cony. Em vaig posar nerviós. He de dir que a l'habitació érem unes quantes persones (que l'endemà em van recriminar el soroll molest que havíem fet) i allò no ens permetia gaires floritures, vull dir que havíem d'anar amb compte a no fer soroll. Jo anava, com he dit, molt torrat, i de seguida em vaig cansar. Jo vaig ser molt groller, i vaig empènyer el seu cap cap a la meva cigala, sota els llençols, però crec recordar que, tot i que ella es va quedar amb el cap allà sota uns minuts, no vaig notar cap mena de contacte de la seva boca amb els meus genitals. Després ella va començar a pelar-me-la gemegant-me a cau d'orella intentant excitar-me, però no hi va haver manera. Vaig caure adormit. L'endemà ella va marxar molt aviat, amb la seva amiga que, aquesta sí, havia cardat amb un dels meus amics. Ens vam fer un petó i ja no ens hem dirigit mai més la paraula. I això que hem coincidit en alguns llocs públics. Però, aquestes coses, val més oblidar-les.

Així que la meva experiència sexual deu ser la més trista, la més penosa de totes les que hi ha hagut i hi haurà mai.

Per això em sento amb la necessitat de posar remei a aquest problema. Però com? No conec noies solteres que valguin la pena. Vull dir, aquests últims temps m'he obsessionat en això, m'ha vingut una pressa creixent per aconseguir sexe. Es pot dir que sóc verge? Em fa una vergonya colossal. Per què jo? No m'ho mereixo. Ara maleeixo el dia que vaig renunciar a una nit de sexe en una casa de luxe amb una preciositat perquè jo estava enamorat d'una altra noia amb qui vaig acabar sortint i que em va deixar al cap de dos mesos. Sóc un autèntic desgraciat. Vaig voler ser noble, i mira'm ara, tants anys sense sexe. Clar que si ho hagués sabut, encara hi seria allà cardant a la piscina.

Anar de meuques, diran alguns.. No, gràcies. No va amb mi.

Verge, verge, verge..., sento que diu la veueta dins meu, que m'aixafa l'ego, igual com quan veig parelles felices al meu voltant. Odio les parelles felices!

Realment estic com una cabra. Si no estés ressacós, no escriuria aquestes bajanades.

Etiquetes de comentaris: ,

5 Comments:

At 4/6/07 12:08, Blogger MaRiNa said...

les primeres experiències sempre son lamentables (sobretot si cap dels dos en sap gaire), i quan ja en tens mes practica continua havent experiències lamentables de tant en tant.

et diria de no obsessionar-te, que ja arribarà... però sé que quan menys i vols pensar més hi penses i ho veus a tot arreu.

paciencia i sort!

 
At 4/6/07 18:51, Blogger Alprazolam said...

Merci, Marina.

 
At 4/6/07 22:53, Anonymous tomaket said...

Ostres tio, t'entenc perfectament, jo el dimecres en faré 25 i encara sóc verge. Però no li comento a molta gent...

Algun dia arribarà el nostre moment

 
At 5/6/07 12:52, Anonymous nessa said...

estic d'acord amb Marina. Tots hem passat per les nostres patositats.

Potser si t'haguessis anat al llit amb akella preciositat no ho haguessis disfrutat del tot, perquè segurament pensaries amb la teva enamorada...O potser si, ki sap.
Sempre és millor seguir els principis no? El sexe d'una nit sol ser fred, i no es el mateix q fer-ho amb algú en q hi tens màxima confiança i del q no et podràs avergonyir de res que pugui passar. Però bé, això depén de la ment de cadascú.
Jo sóc del parer de que es gaudeix més del sexe, quan tens parella. Sense embuts, sense presses... Per això, val potser la pena esperar a un bon moment passional, no?

 
At 10/6/07 02:10, Blogger Alprazolam said...

Tomaket: hehehe podríem fundar una associació de verges als 25. Tot i que.. quin és el teu cas? Verge de veritat? Vull dir 100%?

Nessa: tens raó: el sexe amb la persona que estimes no deu tenir preu. Gràcies pel comentari i la sinceritat.

 

Publica un comentari

<< Home